PERDONANT VIDES

L’equip de Gorreta s’enfrontava al C.F Ciudad de Benidorm, segon classificat fins al moment. Ja se sabia en atenuació que anava a ser un partit dur. Amb molt de joc directe. Els Benidormers en el partit d’anada en Benidorm disposant d’un camp com el antic Folletes ens va dur a una caixeta de mistos, per jugar un joc directe. I després va xerrar a tort i a dret prou dient que l’Orba no va jugar el baló, cosa certa, però ells tampoc. Tenint tot açò en conter estava claríssim que en La Marjal, camp de terra i molt estret, el joc anava a ser directe. Aclarir que nosaltres no tenim més camps i hem de jugar en el que tenim, això si en la nostra ficció sempre donant “el callo”. Per últim dir que no estem criticant el joc de ningú, cadascú juga al que vol, ara el que no és normal és voler que el rival jugue bonic per tu emportar-te els punts i si no juga bonic damunt criticar-ho. I la excusa del camp, jo, ja no la compre, en més de 13 anys de directiu he vist al Hèrcules “b”, Benidorm “b”, en Menoti com a jugador, Campello i molt molts equips jugar un futbol espectacular en una Marjal en moltes pitjors condicions de les quals té avui en dia, però aquells equips tenien molta qualitat. Començava el partit, l’Orba la baixa significativa d’un dels capitans i pesa importantíssima en l’equip en tots els sentits, Salva Pastor. També serien baixa Chola, Adri p, Bolo, Adri G, Borja Gp. L’Orba perdia en el sorteig inicial i el Benidorm guanyava la seva primera batalla del matí, els orbers no podrien anar cara la ficció en la segona part. L’Orba començava en intensitat i tenia les millors ocasions. Rata en jugada individual, una centrada de Cambiasso que quasi entra. German li xiuxiuejava al baló i tirava de garra, una jugada en una forta pressió seua, que s’emportava fins a quatre rebots donava molt d’aire als seus. Al minut 26 Oscar que es multiplicava com ve següent la tònica, avançava l’Orba a l'aprofitar un refús en l’àrea rival. Fins el decans els taronges van dominar el partir però van pedre massa ocasions, fins a arribar a un marcador curt al descans per mèrits dels equips. Comença la segona part, incomprensiblement n'apenes dos minuts es veu que German, que havia portat als seus companys i als rivals al seu terreny, començava a descentrar-se, pendent de coses que no tenen res a veure amb el joc. L’equip es notava a l'instant. Arriba l’empat del Benidorm en una jugada igualeta que la del gol d’Oscar i tot seguit expulsió infantil del Capo, que tenint una targeta, no cal dir-ho, per protestar, posa la cama en una jugada en el porter que li suposava la segona. I el més greu que a part que es pedrà el pròxim partit, torna a estar en quatre grogues i no complix cicle. A pesar de la inferioritat l’Orba trau casta, El Nou Guari portava de cap a tota la defensa visitant que intentaven provocar-lo, per orde de la banqueta, però el Nou Guari no entrava i anava al seu. En una falta a favor de l’Orba Romera veu al porter avançat, trau ràpid, el porter el trau n'ultima instància, però Gallina que venia en carrera, següent el més llest de la classe, pillava el refús i avançava l’Orba quan falten 10 minuts. Una falta treta per Rata, que el Coronel, encara no sé com, no podia rematar, quasi sentencia el partit. Però en el minut 93, l’Orba acompanyat per l’arbitre farien un homenatge a les xirigotes de Cádiz. Fonty que ix als peus d’un contrari agarra el baló en les mans a la volta que rep un colp, molt més fort que el que li havia suposat expulsió a Vicen, l’arbitre que no xiula falta, crec, perquè em pila lluny, però no passa res, Fonty té el baló en el seu poder, en situació normal, trau l’equip, li pega en llarg i s’acabat. Doncs no, protesta excessiva, targeta per Maca i falta a favor dels visitants de on es produeix la protesta. A rel d’aquesta falta dos corners i l’empat. I gràcies que l’arbitre xiula el final en una falta a favor dels visitants a tres quarts de camp. Però si pensàveu que ja estava tot, no home no, en el gol Fonty li pega puntada de peu al pal i es trenca dos dits. Sí, tal qual ho sentiu, no és cap broma. L’equip que pugem per estar salvats i tranquils, es complica i esperem no haver de recordar tots aquests puntets. A part l’equip perd la enèsima oportunitat d’enganxar-se d’alt i el que més dol, és que no passa perquè els rivals són superiors, és per regals. És una llastima que tot l’esforç que fan els jugadors, en cada entrene, el temps empleat i mil coses més no es veu reflectit en els punts. Però el que és cert, és que aquestes altures de temporada ja cadascú està on mereix estar.