POC PREMI PER-HA L'ORBA

Diumenge passat L'Orba es va enfrontar al C.F Moraira, equip amb pressupost altíssim, al menys en els anys que volia acendre i en els anys en 1ª Regional, fent fixatges de molt de nom com Ausias (Gandia), David (Altea), Curro (Oliva) etC...... Aquest any el Moraira tambe te un bon equip, conserva algun jugador de l'any passat, porter i els dos centrals van ascendir amb el Mediterrani de Xabia fa dos anys i Villalba com a estrela, jugador que ha jugat en primera regional i preferent amb equips con Moraira i Ondarense entre altres.
Comença el partit i el Moraira demostra que vol traure el baló jugat des-de d'arrere, cosa rara en els equips que han visitat la Marjal en les ultimes tres temporades. L'orba dolgut en el orgull per el partit passat, comença com sempre, hi ben prompte, Batiste controla un baló que agarra l'esquena a la defensa del Moraira, control que valia la pena pagar per vore'l, i de tir creuat bat al ex d'el Mediterrani. A rel d'el gol-l'Orba te al Moraira sobre les cordes i disposa de dos ocasions clarisimes , la primera un baló penjat al segon pal, Batiste que de cap la torna a posar i Mari de volea al llarger, l'altra Mari tira i el baló pega al pal o en el l'ateral de la porteria. Peró el futbol te estes coses, en el únic  despiste dels Obers, Villalba agarra el baló que queda mort entre els centrals i desprès de conduir el baló uns metres i sense tremolar gens bat un Ra que fins este minut era espectador de luxe. En pocs minuts pasariem de tindre al Moraira grogui a que l'Orba acabara desitjant que arribara el descans, i amb un ma a ma que trau Ra i amb 1-1 al marcador arribaríem al descans.
Segona part monòleg de l'orba i el Moraira que passat uns pocs minuts no volia ja jugar el baló i encara menys quan de jugada assajada Maca amb cama esquerra posava el 2-1. Peró altra-volta un rebuig als núvols de la defensa de Moraira, indecisió entre Pep i Ra, i Villalba amb molta calitat i velocitat posaria l'empat al marcador. Peró esta volta l'Orba va continuar fins el final, tancant al Moraira a la porteria d'el bar, on els ultres, animaven sense parar, fins 7 ocasions clares, vaselina de Juvi que ix desviada amb el porter batut, dos de Mari, dos de Vicent i la mes clara de Pep. Em donava la sensació que es van fallar algun gol degut al desgast físic, ja que els jugadors es van deixar l'anima pero no van poder menejar el 2-2 d'el marcador. En els últims minuts pensava que mereixiem els tres punts, pero tambe em feia por que una contra ens marcaren i perguerem l'empat, cosa que havera segut molt dura per als jugadors. Al final com si La Marjal fora el Coliseu Roma i el mateix Marco Aureli  avera alçat el dit gros cap amunt i li avera perdonat la vida al Moraira.

PD: Que algu li ensenye a contar al de Moraira Digital. 40 persones diu!!!!! desperta que estas en la marjal!!!!!! el teatre d'els somnis!!!!!!! Disfruta de l'ambient que aço no es veu tots els dies.