ÁNIMA DE LIDER

Els homes de Gorreta visitaven El Campello dissabte passat en un unic objectiu, sumar altra victoria, que fera posible  ser liders una setmana mes i allargar el somni. L’equip deu aprofitar esta ratxa per intentar sumar els maxims punts possibles per intentar aconseguir lo abans posible l’objectiu principal de la permanencia.

El partit començava en 5 minuts de retard, els dos equips estaven ben plantats al camp. El Campello intentava traure el balo jugat a l’Orba el balo li durava menos que un caramelo a la porta de l’escola. L’Orba tornava a cometre el mateix error que l’anterior partit fora casa, desde el meu punt de vista. Anava a presionar massa d’alt, pero no va en bloc, nomes va la part de d’alt, que casualment es la que despres no te tanta responsabilitat defensiva, pero la resta no va, perque sap que en cas de no robar el desgast es brutal. A tot aso les ocasions eren nules per els dos costats. L’Orba corria sense parar, el esforç va ser descomunal. Pero quan recuperava el baló no podia descansar en ell als peus, degut al cansanci, la tornava a regalar de seguida. A falta de 10 minuts per al descans, els locals ja no treien el baló en tanta facilitat, l’orba l’avia somes a un gran esforç i es notava. Pero el taronges no podien aprofitarsen de la situació, perque estaven desitjant els descans per recuperarse un poc.

En la segona part Diego tirava ma de la banqueta, l’Orba tenia a la banqueta potencial de sobra, per refrescar l’equip sense que es notara gens, per no parlar de les baixes que esta arrastrant de homes com Oscar, Jose Rata (pixixi temporada anterior en 18 gols) i German (que no a pogut debutar per lesio). Ixia la gent de refresc, Vicen, Batigata, Borja Gp ( tenia que ixir amb molesties per falta d’efectius en una posisió concreta) i Noe. Bati gata en dos anticipacions cavalgava la banda avisant del perill. El fill del vent  robava un balo en antipació, feia una passsada llarga a la caiguda del Capocanonieri, este feia la jugada marca de la casa, utilitzant el cos guanyava metres a la defensa, feia la passada de la mort i el assassi en cara de xiquet en interior del peu possava per d’avant l’Orba. Poc depres “ El nou Guari” tenia altra, pero degut al cansansi no encertava. Per molt que vos conte, nomes els assistens al camp, van poder vore la cantitat de kilometros que va fer eixe xiquet. Per cert agrair com sempre a la trentena de persones que es van desplaçar al Campello, per animar l’equip, sense ells no seria posible. Be com anava diguent, l’Orba podia matar el partit, pero acabaria patint, Fonty que tenia la seva oportunitat, mes que mereixcuda, feia dos parades una d’elles espectacular. En en una consecusió de corners en contra, que l’equip taronja defenia de manera majistral, demostrant perque es l’equip menys goletjat de la categoria, en tant sols un gol encaixat en 4 partits.

 

 A la fi tres punts mes i ja son 10 de 12 posibles, que mantenen l’Orba en la primera posicio, allargant este somni que ja fa anys que durá. Se que hiha gent que pensa que aço no val de res, que aço es com acaba i tenen molta raó. Pero cuidado que el primer partit de pretemporada en Benidorm valia menos. Pero nosaltres el unic que fem es disfrutar del nostre equip, d’uns jugadors i un costecnic implicat en un escut, d’una aficció fiel. i pense que tenim tot el dret a disfrutar el moment, vos asegure no es facil. Aixo si, sempre desde el respecte al rival i en els peus a terra, sabent que la tortilla es pot girar, pero treballant a muerte per que no passe aixo. Lo bonico es que es parla de l’Orba, alguns be, alguns mal, pero es parla. A tots no pot agradar es algo normal. Els bons toreros tenen de tindre bona anomená. Ho ixen per la porta gran o per la enfermería.

                                                  

Desprès del partit, part de la plantilla ens desplaçaven a tota marxa a teulada per acompanyar Òscar "la roca del moraig" en el seu enllaç en Bea. El c.f.Orba li va fer entrega d'una camiseta i després gaudirem amb ell en un gran ambient de festa.