1r patit a casa!!

El diumenge va tindre lloc la segona jornada de lliga, i fou el primer partit oficial q es jugava a Orba, al camp de la Marjal, des de feia molts anys. Per això fou un encontre molt emotiu on l’afició va respondre amb una nombrosa assistència. El partit finalitzà amb un empat a 2 entre l’ORBA C.F. i C.F. MEDITERRANEO DE XABIA.

A priori es presentava una gran vesprada de futbol ja que els dos equips venien de perdre en la primera jornada, com ja sabeu, els d’ORBA front al GATA 2 a 1, i el MEDITERRANEO DE XABIA que també va perdre per la mínima front al AT. CALLOSA (0 a 1). A més la meteorologia era idonea per a la pràctica del futbol, l’estadi estava ple, i els de casa necessitàvem llevar-se el mal sabor de boca de la primera jornada.

Els de casa formaven amb Ra a la porteria, Besso, Victor, Pasqui i Pollo en la reraguarda, Javi, Gimi, Jose i Ivan en la mitja, i en l’atac Vicent i Cambi.

En els primers compassos del partit ja es notava un canvi positiu en l’equip de Camarena respecte al primer partit de lliga, sobretot en la intensitat i l’entrega dels jugadors. Tant que arribaren a desquiciar alguns jugadors, en concret a l’extrem esquerre, que anava canviant-se de banda, ja q la defensa estava molt ben situada. Però en l’atac no acabaven de lligar les jugades, encara que es notava que en qualsevol moment podia materialitzar-se alguna jugada. Però fou en aquest moment quan entrà en joc un dess protagonistes de l’encontre, eixa persona q no ha de ser mai protagonista del partit, el col·legiat. Aquet xiulà un inexistent penal degut a que una pilota, en una jugada aïllada, impactà en les mans de Gim de forma totalment involuntaria i que a més les tenia practicament pegades. Els de Xàbia no desaprofitaren l’ocasió i bateren a RA des de els 11 metres. Fou un poal d’aigua freda que sumat a les continues incoherències de l’àrbitre, pareixia q anaven a treure a l’Orba de l’encontre. Però tal i com diem abans, el diumenge es notava que l’equip no anava a tirar la tovalla, i ho demostra amb diverses arribades clares. I així arribarem al descans.

Fou en la represa quan aquest caràcter guanyador tingué recompensa quan Jose Llagaria culminava una jugada molt ben trenada per la mitja dels orberos. Aquet gol els donà una motivació extra per anar a per la victòria, ja que no es conformaven amb menys. En aquet moment el partit agafa una dinàmica diferent, on l’Orba portava el pes del partit i el Mediterranio de Xabia, sortia a la contra.

Però quan quedaven 10 minuts per a la finalització de l’encontre, el visitants es posaven per davant en el marcador, ja que en un corner tret al segon pal fou rematat per una de les seves torres que agafà l’esquena dels marcadors. Una vegada més els de Xàbia es posava per davant en el marcador. I una vegada més els de casa no se’n vingueren avall i atacaren, més amb el cor que amb el cap.

Tanta insistència va tindre la seva recompensa. A baló parat arribà l’empat a 2 en que finalitzà el partit. Fou en una falta escorada on Vicentet s’inventà una genialitat i fica el baló en la mateixa esquadra. Un baló inapel·lable que el porter no pogué fer res mes que aplaudir igual que feu tot el públic. D’ací fins a finalitzar l’encontre fou un voler i no poder per part dels de casa que es quedaren en les ganes d’emportar-se en els tres punts.

Destacar del partit la boníssima predisposició de l’Orba C.F. i de les ganes e intensitat en les quals disputava cada baló, l’experiència dels de Xàbia, i la penosa actuació de l’àrbitre, que no sols s’equivocà en el penal si no que tingué una actuació desastrosa.

Sols em queda felicitar a tot l’equip, així com a l’afició que arropà l’equip fins l’últim sospir, i citar-los el pròxim diumenge, que per cert, tindrem que matinar, que juguem a les 10:00 hrs contra el CIUTAT DE BENIDORM, a les seves instal·lacions. AQUET ES EL CAMÍ!! ANIMS, LA VICTÒRIA ENS ESPERAAA!