MOLT ESFORÇ, POC PREMI

La crònica d'aquesta setmana anirà un poc condicionada per les paraules anteriorment dites desde la Capital Alicantina. De ben segur que molts pensareu que no val la pena entrar en aquest joc però jo simplement vaig a defendre a l'Orba donant els nostres arguments.Ja que les paraules de la premsa alicantina donen a entendre que el club vol tindre eixes instal.lacions, que no lluita per la seua milloria i el pitjor és amb el menyspreu que ho diuen, es de veres que les instal.lacions són deficients però no cal faltar a ningú.

Arribava el bus de l'Alacant a la Marjal i, la veritat, no sé on els havien dit que anaven a jugar, tot i que molts d'ells ja havien vingut amb anterioritat a jugar amb altres equips, però pareixien "Paco Martínez Soria en la película Vente a Alemania Pepe". Feien fotos a tot el que trobaven per davant: la biga feta per els directius per a aplanar el camp, el camp i inclús amb José Juan que marca el camp de la forma tradicional i vuc anyadir que sempre ho ha fet desinteressadament, és a dir sense cobrar ni un cèntim d'euro. De veres que mentre veía aquelles imatges sentia llàstima.
Després varen estar damunt de mi dient-me que si no regara tant el camp, que si açò i que si allò.. donant a enendre que ells eren els que volien jugar un bon futbol i nosaltres no sabrien. Així fou.
Tot va esclatar quan dels comentaris passaren a la burla, a burlar-se de persones que treballen dessinteressadament per a que ells puguen jugar a futbol de la millor manera possible. Puc assegurar-vos que quan jo jugava a mi no me'l regava ningú.
Es feien fotos com si fora una merda, jo veia les rises mentre regava el camp acompanayat d'un dels  capitans, BATISTE. Em va vindre al cap una imatge que vivia casi totes les setmanes quan era xiquet, mon pare em deia: "Sergiet ves amb compte,  que les rises quasi sempre es tornen plors".


Ja entrant en el que respecta al partit tractaré de fer la crònica imaginant que la gent que va a llegir-la no sap alguns detalls que la premsa i el seu mister al acabar el partit no se'n van donar compte. L'Orba va ofrir a TEDY de ràdio NCI, un autèntic professional, cantar les alineacions dels dos equips per a fer-ho de la millor manera possible i ell acceptà amablement.
Començà el partit i en apenes un minut l'Orba ja tenia una groga per a David Cambiasso seguides de dos errades defensives, l'una un mal rebuig i l'altre unes mans de Romera concedint falta molt perillosa i un altre remat que, afortunadament, no van crear massa problemes a la porteria de Ra.
L'Aalacant, eixe equip que proposa futbol "samba", va eixir amb Toti que és central habitualment de mig centre defensiu. Per cert, destacar que Toti és un jugador " como la copa de un pino" que dirien però si vuiguera destacar alguna qualitat d'ell com a jugador no destacaria la seua qualitat amb els peus. Tomassin, aquest si que ha donat vesprades i lliçons de bon futbol en l'anmenat Bancal, es va quedar a a la banqueta. Tota una declaració d'intencions de seu mister, el Sr. Coco.
No sóc jo qui ha de questionar cap plantejament de ningún equip, ni vuic que parega que jo sé més de futbol que l'entranador de l'Alacant, ni somniar-ho. Però eixir al camp amb aquest plantejament i després tractar de "vendre la moto" en l'entrevista pots-partit dient que ells son l´únic equip que han proposat futbol em sona a excusa d'un tal Sr. Carretero.
En la primera treta de banda, una jugada molt assajada en els entrenaments per part dels jugadors de Gorreta, Noé amb un remat de cap adelantava als orbers. Noé, a la vegada que feia el gol, es borrava del partit, cosa ja massa habitual durant aquesta temporada quan Mati li donava records per a sa mare, 2 minuts després del gol veia la primera groga.
Batiste, després d'haver regat tot el camp, estava fent pols al seu marcador amb gorros per ací i per allà, altre al que no li bota mal el baló. L'Orba dominava i tenia ocasions mitjançant Bati i Oscar, que posà a prova de tir llunyà al nou porter alacantí recent fitxat, però no encertaven en els metres finals.
A estes altures Noé ja havia perdut el nord i no escoltava a ningú, el mister preparava el canvi desde el minut 30 però va arribar tard, va ser expulsat. Fins a la fi de la primera part l'Alacant es va estirar i s'arrimà un poc més a la porteria de Ra, qui pareixia un epectador, però sense crear ocasions clares de gol. L'arbitre va anyadir 5 minuts, encara no sé perqué, però tampoc van ser suficients per a que passara res destacable.
Al eixir del descans l'orba va sorprendre a tots, 5 ocasions claríssimes de gol !! Un llançament de la Roca del Moraig amb l'esquerra que ixqué fregant el pal, Rata en una eixida precipitada del porter, Pastor una ocasió claríssima en la que el baló li botà  dins l'àrea menuda, una contra portada per Guarí que acaba deixant llarga per a Vicen, i dos corners rematats per Guarí i Pastor respectivament. Tot això feia que la gent situada a la zona del bar notara l'espenta de l'equip i es volcara com en les grans ocasions. Açò també passava dessapercebut per als celestes. Sobre el min. 25.,  quan vicent tingué la més clara en un "mà a mà" amb el porter on errava per dues ocasions en el remat i en el rebuig. Llàstima !!!
A partir d'aquest moment, coincidint amb la lessio d'Oscar, L'Orba només podía defendre. 70 minuts amb un home menys i després del gran esforç realitzat per tot l'equip li passsava factura. Els últims 20 minuts van ser un equip tancat darrere, ben ordenat i defensant amb intensitat. El Coronel i Romenbauer tornaven a ser els de fa uns mesos. Van poder aguantar fins que Abraham, qui tindria que haver sigut expulsat per tirar terra a la cara de Miguel el Delegat davant la mirada de l'arbitre i de les dos banquetes (Coco igual no ho va vore), va rematar un corner al min. 85 i aconsguía l'empat. Tot i això l'Orba encara tingué una contra però fou tallada per Mati, que no va vore groga tot i ser clara perque en tenia una ( tampoc ho van vore). Finalment el partit acabaria en empat.
Destacar l'entrada en els últims 5 min, del jugador nº 15 d'Alacant, que tan bo és i tant recordava el 7-0 entre fotos i menjant herba, Recordar-li que és suplent d'un equip de 1ª Regional que a dia d'avuí no està per a pujar. A Iván i a algun jugador més li donaré algunes dades: L'Orba s'ha enfrontat a l'Independiente d'Alacant 4 vegades, antiu Alacant com be dirien els meus amics Felipe i Juansal Mallol, implicat en primera persona, desapareguent després d'acollir-se a la llei concursal i refundat amb un altre nom però amb la mateixa gent, "mismos perros con diferents collares" que dirien allí.
D'aquestes 4 vegades l'Orba ha guanuat en dos ocasions empatat una vegada i perdut una altra.
Una victoria ha sigut en  Alacant i en la ciutat esportiva Antonio Salona "Valdebebas". On per cert, salvant les distàncies entre habitants, diners, etc.. ORBA-ALACANT al seu voltant fa 30 anys que no peguen una "palustrà". La única cosa que han fet ha sigut el camp anexe que ja el voldriem nosaltres al igual que l'altre que hi ha, però imagineu-se si esà bé que en el partit d'anada ens van portar a Sant Vicent tenint aquest camp a plena dispossició. Doncs sí, benvolgut Ivan i companyia, allí va guanyar l'Orba i tenim fotos de les grades omplides amb el color taronja. Eixa GRAN AFICIÓ que ens fa guanyar punts en casa,  no es la terra amic, és el la seua calor.
A pesar de que vos puga sorprendre, ací a Orba han arribat les cámeres de fotos, no són com les de vostres però la nostra fotografa Martina té una que va portar d'Alemània en una barbaritat de "megapicxels".
Per últim recordar que les últimes 7-8 lligues s'han guanyat o s'han perdut en Orba, per alguna cosa serà.
L'equip taronja ja està preparant el partit de diumenge 11:30 davant el Polop. Un dels camps més difícils de la categoria sense cap dubte.